Can Framis
Can Framis és un antic edifici industrial situat al barri del Poblenou de Barcelona, avui transformat en un museu d’art contemporani. Construït al segle XIX, formava part d’una fàbrica tèxtil típica de l’època en aquesta zona, coneguda com el “Manchester català”. La seva estructura de maó vist i la sobrietat del disseny industrial són testimonis de l’arquitectura funcional d’aquell temps. El 2009, la Fundació Vila Casas va rehabilitar l’edifici per convertir-lo en un museu dedicat exclusivament a la pintura contemporània catalana. El projecte de remodelació, liderat per l’arquitecte Jordi Badia, va mantenir l’essència industrial de l'edifici, integrant-hi elements moderns i minimalistes que ressalten l’espai i les obres exposades. L’entorn tranquil, amb un jardí escultòric a l’exterior, fa de la visita una experiència cultural enriquidora, combinant art, història i arquitectura en un sol espai. Com el museu de Can Framis, molts altres edificis històrics de la ciutat han estat rehabilitats com a museus i expais expositius.
“ Els museus no són per al passat, són per al futur
— Thomas P. Campbell
El Palau Nacional, situat a Montjuïc, és un dels edificis més icònics de Barcelona, construït per a l’Exposició Internacional de 1929. Amb un estil classicista i monumental, el palau destaca per la seva majestuositat i les espectaculars vistes de la ciutat des del seu emplaçament. El 1934, l’edifici es va convertir en la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que alberga una col·lecció excepcional d’art català des del romànic fins al modernisme. A més de ser un espai cultural, l’edifici s’ha consolidat com un símbol de la ciutat. Recentment, s’hi han fet reformes per modernitzar les instal·lacions, mantenint l’essència històrica del palau. La seva combinació d’art, història i arquitectura monumental el converteix en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat.
El Museu Picasso ocupa diversos palaus medievals al carrer Montcada, al cor del barri del Born. Aquests edificis, construïts entre els segles XIII i XV, són exemples destacats de l’arquitectura gòtica civil catalana. Els palaus, com el Palau Aguilar i el Palau Baró de Castellet, han estat restaurats per adaptar-los a les necessitats del museu, tot mantenint els seus elements arquitectònics originals, com els patis centrals i les escales gòtiques. Inaugurat el 1963, el Museu Picasso és un homenatge a la relació de l’artista amb Barcelona, ciutat on va passar una part crucial de la seva formació. La col·lecció inclou més de 4.000 obres que recorren la seva trajectòria artística, des dels inicis acadèmics fins a les primeres exploracions avantguardistes.
El Museu Frederic Marès està situat a l’antic Palau Reial Major, al barri Gòtic. Aquest edifici, que va ser la residència dels comtes de Barcelona durant l’edat mitjana, és un exemple d’arquitectura gòtica catalana. El museu va ser inaugurat el 1948 per acollir la col·lecció personal de Frederic Marès, un escultor i col·leccionista apassionat d’art i objectes històrics. El museu compta amb una extensa col·lecció d’escultures, des de peces romanes fins al segle XIX, amb especial atenció a l’escultura religiosa catalana. També inclou una sorprenent col·lecció d’objectes quotidians i curiositats que reflecteixen la vida i els costums d’èpoques passades. El pati central i les sales gòtiques del palau contribueixen a l’ambient únic del museu. La combinació entre l’edifici històric i la diversitat de les col·leccions fan del Museu Frederic Marès una joia cultural poc coneguda.
El Museu Tàpies va obrir, com a Fundació Antoni Tàpies, el juny del 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner y Simón, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, restaurada i condicionada pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau. Construït entre els anys 1880 i 1881 o 1882, en una fase primerenca del desenvolupament del modernisme català, aquest edifici va ser el primer de l’Eixample que integrava la tipologia i la tecnologia industrial, que combina el maó vist i el ferro, al teixit del centre urbà. L’Editorial Montaner y Simón juntament amb la casa Vicens d’Antoni Gaudí és un dels pocs exemples que queden d’una manera de construir avui desapareguda i exemplifica també el pas d’una arquitectura eclèctica pròpia del segle XIX a un estil nou, el modernisme. Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí van establir les bases arquitectòniques que definirien dues vies de desenvolupament diferents: Gaudí encarnava un corrent «expressionista», mentre que Domènech i Montaner s’inclinava cap al racionalisme. La façana d’aquest edifici combina influències estilístiques clàssiques, visibles a la porta del centre i als dos cossos laterals simètrics, i musulmanes, com la utilització del maó sense polir, els elements de tipus mossàrab i la composició geomètrica arabesca.
Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró és un dels principals centres culturals de la ciutat, dedicada a preservar i difondre l’obra de Joan Miró. Inaugurada el 1975 al parc de Montjuïc, la seva seu és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, amic proper de Miró, que combina a la perfecció art i arquitectura. La fundació alberga una extensa col·lecció d'obres de Miró, incloent-hi pintures, escultures, dibuixos i tèxtils, que permeten explorar les diferents etapes i estils de la seva carrera. A més de l’obra permanent, la fundació acull exposicions temporals d’art contemporani, fomentant el diàleg entre la creació de Miró i l'art actual.
