.jpg)
Restes del poblat ibèric de la via de Magòria (Montjuïc) | Carme Miró
Un grup d'arqueòlegs treballa amb delicadesa sobre el poblat ibèric de Montjuïc. Les primeres restes trobades a la ciutat es remunten a fa 4000 anys, al final del Neolític. Entre els segles VI i I aC, el pla de Barcelona estava ocupat pels laietans, un poble iber que ocupava les actuals comarques del Barcelonès, el Vallès, el Maresme i el Baix Llobregat, on hi ha restes de diversos poblats. Hi ha escassos vestigis anteriors a la fundació de la ciutat pels romans, que van arribar a la zona el segle I aC. No obstant això, a mesura que es va desenterrant la història, els arqueòlegs van documentant i posant llum als orígens incerts de la ciutat.
“ Els ibers tenen les seves ciutats ben situades per defensar-se, són fortaleses naturals,
tal com ens diu la seva història de lluites contra els invasors
— Livio
La situació estratègica de Montjuïc, que facilitava la navegació i l'intercanvi comercial, tant a través de la Mediterrània com a l'interior del territori, va motivar els ibers a instal·lar-se al cim del turó i fundar un incipient nucli urbà i comercial, possiblement el Barkeno, tal com es desprèn de les inscripcions de dues monedes encunyades a la fi del segle III aC. El 1928, amb motiu de l'obertura de la via fèrria que connectava el Port amb Barcelona, i el 1929, durant la construcció de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, es va localitzar un conjunt de sitges al Pont de l'Esparver o Via Magòria. Aquestes sitges van ser interpretades com a magatzems destinats al comerç per via marítima, ja que permetien acumular grans excedents agrícoles. Se'n van documentar fins a 21. Deu d'aquestes sitges tenen uns 20.000 litres de capacitat, n'hi ha quatre amb una capacitat de més de 50.000 litres, i la més gran, d'uns 80.000. L'excavació d'aquest conjunt va permetre recuperar un gran volum de ceràmica àtica de vernís negre, una espasa de ferro i un fragment de morter de marbre hel·lènic.
Fragments ceràmics àtics procedents de les sitges ibèriques de la via de Magòria (Montjuïc)
L'any 1946, a l'interior d'una de les sitges excavades es va localitzar un carro datat al segle IV aC. Es varen poder recuperar les dues rodes i part del conjunt de peces metàl·liques de la roda. L'any 1987, en una excavació d'urgència, es documentà l'existència d'un nou poblat ibèric on actualment s'ubica el Castell de Port, a la banda oest del Fossar de la Pedrera. Montjuïc continuarà habitat pels ibers els segles III i II aC, encara que la urbanització de la muntanya en dates recents i el seu ús intensiu com a pedrera durant tota la història de la ciutat, ha provocat la pèrdua de la majoria de les restes. Restes més significatives i ben conservades es troben en antics poblats fortificats situats a llocs estratègics de l'àrea metropolitana, com el Turó de la Rovira, el Turó de Montcada o el jaciment del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.
.jpg)
Vista d’una sitja ibèrica amb cornamentes de cérvol | Francesc Antequera
Jaciment del Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet)
