Xemeneia de la fàbrica d'electrolisi del Poblenou (Camí Antic de València, 37), amb l'Hotel Habitat Sky al fons
Barcelona, coneguda mundialment per la seva rica arquitectura modernista i els seus carrers vibrants, és també llar d'un llegat menys visible però igualment significatiu: les seves xemeneies industrials. Aquestes estructures, elevant-se sobre el paisatge urbà, no només complien una funció pràctica, sinó que també es van convertir en símbols del progrés i la modernitat. La industrialització de Barcelona va començar el segle XVIII, amb les fàbriques tèxtils, que la convertirien en un dels centres fabrils més importants d'Espanya. La revolució industrial va comportar un canvi radical en l'economia i la societat. Les fàbriques van començar a poblar el paisatge urbà, i amb elles van sorgir les xemeneies, essencials per a la ventilació i el funcionament de les calderes de vapor. Amb el temps, aquestes estructures van adquirir una diversitat estilística i van reflectir tant la funcionalitat com l'estètica de l'època. Algunes de les xemeneies més notables van ser dissenyades amb una cura especial, incorporant elements decoratius que avui dia es consideren patrimoni arquitectònic. A Barcelona n'hi queden prop d'una setantena que recorden el passat industrial de la ciutat, però n'hi havia més de 300.
“ Les xemeneies del Poblenou són els nous campanars de la ciutat,
uns que proclamen una era d’indústria i suor
— Eduardo Mendoza
.jpg)
Un exemple destacat és la xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, al barri de la Bordeta, no lluny de la plaça de Cerdà. Aquesta fàbrica, inaugurada el 1880, va operar durant més d'un segle i, finalment, ha estat parcialment transformada en un centre cultural i social, amb la xemeneia com a emblema central. La família Batlló era propietària d'una altra fàbrica a les Corts (actualment l'Escola Industrial) i s'havia instal·lat a viure al Passeig de Gràcia, a una casa reformada per Antoni Gaudí. Altres exemples són la xemeneia de la fàbrica de panes i velluts, del Vapor Vell de Sants, a tocar del carrer Galileu, propietat de la família Güell, que després es traslladaria, pels conflictes laborals, a la colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, obra també de Gaudí, i especialment importants són les del Poble Nou. La fàbrica tèxtil Can Saladrigas (al carrer Joncar), una farinera (al carrer del Dr. Trueta), una fábrica d'electrolisi (al Camí Antic de València) i la del complex industrial de Can Folch (a la Nova Icària), dedicat primer a la destil·lació d'alcohols i després a fer farina, queden com a testimoni del passat industrial del barri, conegut aleshores com el Manchester catalá.
A Gràcia, com a Sants i el Poblenou, també hi havia un Vapor, del que en queda la xemeneia, prou alta, al carrer Siracusa, però el que queda de la fàbrica no és només la xemeneia sinó també el testimoni de la lluita obrera del segle XIX, en els noms dels carrers propers: Fraternitat, Llibertat, Prosperitat... També les tres xemeneies del Poble Sec, part de la companyia elèctrica Riegos y Fuerza del Ebro, es convertí, el 1919, en l'escenari d'un dels principals capítols del moviment obrer català, la vaga de La Canadenca, que va donar origen a la CNT.
Les xemeneies industrials de Barcelona són molt més que relíquies del passat; són testimonis d'una era de transformació i progrés. La seva presència a la ciutat és un recordatori constant del llegat industrial que va ajudar a modelar la Barcelona moderna, i la seva conservació és un tribut a la història i la identitat de la ciutat. Les xemeneies de maó que es conserven a Barcelona han quedat com el vestigi de la industrialització que la ciutat va viure des de mitjan segle XIX, amb les fàbriques enmig de la trama urbana.
“ Els vapors del Poblenou semblen engolir el passat i el futur alhora,
en un ball de màquines que no es detenen
— Javier Pérez Andújar
.jpg)
Les tres xemeneies del Poble Sec
La farinera del Poblenou / Can Batlló / el Vapor Vell de Sants / Can Saladrigas
