La Barceloneta
El segle XVIII va ser un període significatiu a la història de Barcelona, marcat per esdeveniments i transformacions que van afectar tant la seva estructura urbana com la seva vida econòmica i social. Un dels més rellevants va ser la construcció del barri de la Barceloneta, que havia de donar resposta a l'escassetat d'habitatges a la ciutat emmurallada, allotjant els habitants desplaçats per la construcció de la Ciutadella i els treballadors del port. Es preveia la construcció de quinze carrers paral·lels al port, de 7,5 metres d'amplada, creuats per uns altres tres de transversals, de 9,3 metres. Les cases, de planta baixa i un pis, estaven alineades en illes rectangulars allargades i estretes, fet que permetia que totes les habitacions tinguessin finestres a l'exterior i, per tant, ventilació creuada entre les dues façanes. Era una manera de lluitar contra la insalubritat natural d'aquells terrenys i de fer-los habitables.
Fins a mitjan segle XIX, les activitats dels habitants de la Barceloneta es relacionaven essencialment amb el mar: la pesca, les activitats portuàries, la construcció de vaixells de vela i la fabricació i venda dels estris. Pel fet de ser un barri que es troba fora muralles, aviat es va evidenciar la importància de ser autosuficients en productes de primera necessitat. En les plantes baixes de les cases tradicionals, s'instal·len establiments d'articles bàsics per a garantir el consum de comestibles del veïnat. Però amb la instal·lació del primer gasòmetre, el 1840, que havia obtingut la concessió de l'enllumenat de la ciutat, naixia la Barceloneta industrial. A partir dels anys vint del segle XX va començar la progressiva desaparició dels grans establiments industrials i el sector de serveis (hostaleria, oci...) es va convertir en la seva activitat econòmica principal. La construcció de la Barceloneta ha estat considerada un dels millors exemples de l'urbanisme barroc peninsular.
“ Cada carrer de la Barceloneta porta al mar,
com si el barri s'aferrés amb força a l'aigua que li ha donat vida
— Francesc Miralles
Edifici de planta baixa i pis, amb façana a tres carrers | Jordi Play
La casa del carrer Sant Carles 6 va ser construïda entre 1760 i 1761, i es considera l'últim testimoni d'una de les cases originals de la primera etapa del barri, a mitjan segle XVIII. La tipologia dels habitatges eren cases de planta i pis, i el seu aspecte era similar a aquesta: una porta central i dues finestres una a cada costat de la planta baixa, i dues finestres i un balcó central al pis superior. Aquesta estructura originària es modifica una vegada s'autoritza la construcció d'un segon i un tercer pis als edificis.
Poc es coneix de Joan Coll, primer propietari, i del seu fill Sebastià. No obstant això, l'ofici d'esparter de tots dos ens situa dins de les activitats lligades amb el món de la mar, tarannà comú dels primers habitants del barri. Cap a l'any 1801 la casa es comença a planejar com a espai lligat amb activitats comercials, Joan Nadal i Ferrater, l'inquilí d'aleshores, hi instal·la un comerç de vins. El 1864, Francisco Fortuny demana poder instal·lar la maquinària necessària per a fer funcionar una fàbrica de xocolata, i deu anys més tard s'afegeixen els usos relacionats amb la provisió de comestibles per a vaixells. L'establiment continuarà amb el negoci de queviures, encara que serà conegut també per les tertúlies, sobretot futbolístiques. Posteriorment s'instal·larà l'últim establiment, ja dedicat a la restauració, el “Restaurant el Porró”, que donarà el sobrenom de “Casa del porró” a l'edifici, ja que el seu emblema era un porró a la reixa de les finestres. El 2011 va ser rehabilitada, recuperant plenament el seu aspecte exterior original, mentre que l'interior va ser adaptat com a equipament cultural per al barri.
La Torre del Rellotge
La Torre del Rellotge de la Barceloneta és un dels símbols del barri marítim. Al segle XVIII, l'enginyer Jorge Próspero de Verboom va col·locar un dels primers fars de la Mediterrània, a la zona coneguda com el Moll de Pescadors del port, per dirigir l'entrada dels vaixells. Aquest petit moll acull, avui dia, les barques de pescadors de la Barceloneta i, tot i que la feina els darrers anys ha anat a la baixa, encara queda un bon nombre d'armadors i pescadors, que viuen al barri. A conseqüència de l'ampliació del port, el far es va traslladar a Montjuïc, i la torre va perdre la seva funció. La torre no es va enderrocar, i l'any 1904 es va convertir en un rellotge de quatre cares per poder ser observable des de qualsevol punt del port. Per això es coneix com la Torre del Rellotge.
Sorprenentment, el 1791, va ser utilitzada per l'Acadèmia de Ciències de França per establir quina seria la longitud d'un metre. El científic francès Pierre François André Méchain va agafar de referència el meridià de París, concretament el tram que va de Dunkerque a Barcelona. Per realitzar les mesures a la Ciutat Comtal es van escollir tres llocs elevats —el castell de Montjuïc, la Ciutadella i la Torre del Rellotge— per fer les seves mesures. De fet, la ubicació de la torre coincidia amb la intersecció entre un paral·lel i el meridià de París. Amb els anys, Ildefons Cerdà va aprofitar per dissenyar sobre aquestes línies fictícies les avingudes Paral·lel i Meridiana. La Torre del Rellotge és, sens dubte, una peça clau del patrimoni cultural de Barcelona i un recordatori visible de la rica història marítima de la ciutat.
“ Els rellotges són com mapes de la vida: marquen el camí,
però cadascú decideix com omplir el trajecte
— Antoine de Saint-Exupéry
