Les domus, les cases romanes

La domus del carrer de la Fruita

Les grans domus —les cases particulars— trobades a la ciutat, amb jardins, riques decoracions ornamentals, mosaics i pintures murals de molta qualitat, confirmen l'existència de grans famílies propietàries. Probablement, gràcies a aquestes famílies, la petita Bàrcino es va anar fent gran i adquirint rellevància. A principis del segle V ja s'hi encunyava moneda, i s'havia establert un primer vincle amb les elits imperials per situar-se entre les ciutats de poder. Un exemple d'aquesta opulència és la Domus Avinyó, oberta al públic el 2015 i situada al costat del perímetre emmurallat. Datada entre els segles I i IV dC, destaca per la rica decoració pictòrica del sostre i les parets. L'altra gran casa de la Barcelona romana que es pot visitar es troba al número 2 del carrer de la Fruita. Aquesta domus del segle IV dC. conserva un jardí interior (viridarium), d'uns 100 m² i un estany central circumdat d'un passadís porticat (peristilum) amb un paviment de mosaic (opus musivum). També hi ha habitacions privades amb mosaics geomètrics i pintures a les parets.

“ Els que conquerim territoris hem de construir ciutats;

els que heretem ciutats hem de construir una comunitat

– Juli Cèsar

La domus del carrer de la Fruita

Al subsol de la casa Padellàs, a la Plaça del Rei, actual seu del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), s'hi ha descobert les restes d'unes termes i, fins i tot, d'una antiga bugaderia. Altres domus s'han trobat a la Plaça de Sant Miquel, segurament una de les cases excavades més antigues de la ciutat, d’època fundacional o primera meitat de segle I dC. Les restes descobertes a la plaça de Sant Iu i al carrer dels Comtes de Barcelona s’ubiquen al nord-oest de la colònia, al voltant del considerat fòrum de Barcino. La casa del carrer de Sant Honorat datada al segle IV dC i les tabernae que s’hi relacionen, se situen a l’extrem oest de l’espai tradicional destinat al fòrum de la ciutat de Barcino.

La domus de la Plaça del Rei (MUHBA)

La vil·la romana de la Sagrera —una casa de camp, amb part productiva i part de residència luxosa— és, fins al moment, la vil·la més important que s'ha documentat a l'entorn immediat de la ciutat. El jaciment arqueològic es va descobrir accidentalment el juny del 2011 durant la construcció de l'estació de l'AVE, a la confluència dels barris de la Sagrera i la Verneda. La vil·la, de considerables dimensions —1.100m²—, està conformada per diverses construccions, termes, piscines i canalitzacions aqüíferes. La troballa més important ha estat dos mosaics de 60m², una làpida funerària, pintures murals en sòcols i dos busts de marbre, un de Dionís, déu del vi, i un altre de Silè, sàtir i deïtat menor de l'embriaguesa. Es calcula que la vil·la fou construïda amb anterioritat a la fundació de Bàrcino, el segle i aC, mentre que la troballa de fragments de ceràmica i altres indicis fan pensar que es va mantenir activa ben bé fins al segle VIII. Malgrat la troballa, les administracions públiques no van adoptar cap mesura fins que ja va ser impossible no colgar bona part del jaciment sota l'estació.