Temple Expiatori del Sagrat Cor
El Tibidabo és un dels llocs més emblemàtics de Barcelona, no només per ser el punt més alt de la serra de Collserola, sinó també per la seva gran riquesa històrica, cultural i arquitectònica. Al llarg dels segles, aquesta muntanya ha esdevingut un espai de lleure i espiritualitat per als barcelonins, amb edificis singulars que destaquen pel seu valor patrimonial i simbòlic, combinant arquitectura, ciència, religió i entreteniment, i oferint una experiència que connecta passat i present en un entorn natural incomparable. De tots els edificis, el Temple Expiatori del Sagrat Cor és el més icònic. Construït entre 1902 i 1961 sota la direcció inicial d’Enric Sagnier i completat pel seu fill Josep Maria Sagnier, és un temple neogòtic que corona la muntanya. La seva arquitectura, inspirada en el Sacré-Cœur de París, combina elements neogòtics i modernistes. L’interior, ple de vitralls i mosaics, és una mostra del treball artesanal català. Amb la imponent estàtua del Sagrat Cor al seu cim, el temple es pot veure des de qualsevol punt de Barcelona.
“ Des del Tibidabo, Barcelona es desplega com un tapís de llums i ombres
davant els nostres ulls, una ciutat que mai no deixa de sorprendre
— Josep Pla
Inaugurat el 1901, el Parc d’Atraccions del Tibidabo és un dels parcs més antics d’Europa que encara es troben en funcionament. Aquest espai emblemàtic combina atraccions modernes amb atraccions històriques, com l’Avió, una atracció de 1928 que simula un vol aeri sobre la ciutat. L’estil arquitectònic del parc reflecteix l’esperit de principis del segle XX, quan el Tibidabo es va convertir en un lloc d’oci per a les classes benestants.
La Torre de les Aigües, construïda el 1905 per la companyia Aigües de Barcelona, és un altre element destacat de la munyanya. Aquesta torre, dissenyada per Josep Amargós, es va construir per garantir el subministrament d’aigua potable a la part alta de la ciutat. Tot i que avui està en desús, la seva presència al paisatge del Tibidabo és un testimoni industrial enmig de l’entorn natural. Barcelona té altreses torres d'aigua històriques que han tingut un paper important en el subministrament d'aigua a la ciutat, com la Torre de les Aigües de l'Eixample, inaugurada el 1867, o la Torre de les Aigües del Besòs, a la Barceloneta, construïda entre el 1880 i el 1882. Les torres d'aigua no són només testimonis de l'evolució del subministrament del recurs a la ciutat, sinó que també formen part del seu patrimoni arquitectònic i industrial.
L’Observatori Fabra, inaugurat el 1904, és un referent de la ciència i l’astronomia. Construït gràcies al suport de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i el mecenatge de Camil Fabra, el seu estil modernista es barreja amb la funcionalitat científica. Encara avui està en actiu, i és un dels observatoris més antics del món dedicats a l’astronomia, la meteorologia i la sismologia. Ha contribuït significativament a l'estudi d'asteroides i estels, a més de recopilar dades meteorològiques i sísmiques des de la seva inauguració, convertint-lo en un dels registres climàtics més complets i continus d'Espanya. L’any 2018 l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), va reconèixer l’estació meteorològica de l’Observatori Fabra com a “estació centenària d’observació a llarg termini”. La seva ubicació privilegiada a 415 m sobre el nivell del mar
ofereix vistes espectaculars de la ciutat.
Dissenyada per l'arquitecte britànic Norman Foster, la Torre de Collserola va ser inaugurada el 1992
amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Amb una alçada total de 288 metres, té una funció principalment de telecomunicacions, albergant antenes
per a televisió, ràdio i telefonia mòbil. El disseny innovador combina
funcionalitat i estètica, amb un pal central d'acer que sosté tretze nivells de
plataformes, inclosa una plataforma d'observació oberta al públic al nivell 10,
a 560 metres sobre el nivell del mar. La Torre de Collserola destaca pel seu enfocament sostenible i integració
amb l'entorn natural del Parc de Collserola, un espai protegit que contrasta
amb la modernitat de la torre. És un exemple de com pot conviure l'enginyeria
amb la natura, essent un símbol de l'esperit innovador i contemporani de Barcelona.
